Comunicat de suport a les reivindicacions del moviment LGBT

Imatge

Contra la opressió capitalista als drets socials i sexuals del propi cos

Suma’t a la manifestació de dissabte 29 a les 18.30 a plaça universitat

Fa 35 anys que es va aconseguir eliminar l’homosexualitat de la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación social. Han passat moltes coses. Gràcies a la lluita del moviment LGBTI l’any 1991 es va treure l’homosexualitat de la llista de malalties mentals del DSM però s’hi va incloure la disfòria de gènere. El mateix any assassinaven la transsexual Sònia al parc de la Ciutadella de Barcelona: fins aquest any no se li ha dedicat la glorieta on la van matar. L’any 1996 obrien fitxes policials a Sitges a gais que exercien lliurement la seva sexualitat: 10 anys després vam aconseguir que hi hagués un triangle rosa per recordar que allò no podia tornar a passar, però a Badalona l’Ajuntament promet fer fora els “viciosos” que avui continuem relacionant-nos lliurement a la platja de la Mola. El 2005 s’aprovava el matrimoni igualitari, que ofereix la possibilitat de regular legalment algunes de les nostres relacions: el mateix 2005 vam dir que no en teníem prou, que encara no hi havia igualtat de drets i reclamàvem la visibilitat de les lesbianes i actuar contra la lesbofòbia. El 2007 s’aprovava la Llei d’Identitat de Gènere però encara ara es continua diagnosticant disfòria de gènere.

Són 36 anys de lluita incessant al món i a casa nostra. Són anys de visibilitat, de victòries i de passos endavant. Però NO n’hi ha prou.

Primer, cal una necessària llei contra la transfòbia i l’homofòbia, una llei que consolidi el que s’ha aconseguit fins ara amb anys de lluita i que assenti les bases per construir un país lliure d’homofòbia i de transfòbia.

Segon, cal fer front a la ofensiva creixent engegada per la dreta més rància de l’estat, una ofensiva que carrega en tots els nostres drets, com a poble, com a classe, i també i com sempre hem denunciat contra els nostres cossos i sexualitats.

Una ofensiva que pren moltes formes; declaracions de bisbes homòfobs i ministres que continuen sacsejant l’opinió pública tractant-nos de malaltes, atacs contra les poques mesures que ens equiparaven legalment a tota la població en tant que lesbianes, gais i transsexuals, atacs contra el que ja era una minsa i insuficient educació per la diversitat sexual a escoles i instituts, retallades en matèria de prevenció sexual i en programes dirigits a les persones amb VIH, reformes legislatives contra el dret a decidir de les dones, i boicots com el del PP i CIU al principat a la llei contra l’homofòbia, abans esmentada, una llei que tot i que no cobreix totes les problemàtiques que ens afecten, comença a afrontar-les.

En definitiva, una ofensiva contra tot allò que podia desprendre un cert aire a drets de totes les persones, i contra les formes de vida que no concorden amb el nacionalcatolicisme del PP.

Però no ens enganyem, aquesta ofensiva no ve de nou, fa massa anys que patim la duresa del patriarcat i de l’heternormativitat.

Un sistema que ens obliga a seguir uns cànons relacionals sexo-afectius des que som ben petites, que ens diu com ens hem de comportar i vestir, que construeix de manera monolítica els nostres gèneres i sexualitats.

Un règim ideològic que a dia d’avui continua matant i assassinant arreu del món, que continua perseguint les sexualitats dissidents, que invisibilitza les lesbianes obviant-les a ulls de la societat, que patologitza les qui no encaixem en els paràmetres del binomi home-dona i que, en un pla diferent, ens intenta encaixar en els circuits del consum rosa, eliminant qualsevol rastre de contingut revolucionari de les nostres identitats.

Lluny de sentir-nos víctimes, avui 28 de juny i sempre, agafem el relleu de totes les companyes que prenien els carrers als anys 70 a Barcelona jugant-se en molts casos la seva integritat, de les insubmises marikes que cridaven que cap exèrcit ens faria iguals, de les que apostataven front l’església i la cultura de la por, i que plantaven cara a l’assimilació del capitalisme rosa.

Avui denunciem i cridem que cap ofensiva ultra-catòlica ens farà retrocedir, que cap govern feixista retallarà les nostres sexualitats, que cap sistema reaccionari ens farà obeir la seva aparent normalitat.

Avui desobeïm i diem que són temps de lluita al carrer, de banderes roses onejant al vent, d’escratxs feministes i per l’alliberament sexual, de plantar cara, de visibilitzar les nostres sexualitats dissidents, de construir els nostres gèneres com vulguem i on vulguem.

Visca el 28 de juny!

VINE A LA MANIFESTACIÓ DEL 29 DE JUNY A BARCELONA, 18:30 h. PLAÇA UNIVERSITAT.

Manifestacions:

29 de juny

Barcelona 18.30h Plaça Universitat

 28 de juny

Girona 20h Pont de Pedra

Lleida 19h Plaça Sant Francesc

Palma 18h Església Sant Miquel

Tarragona 19h Plaça de la Font

València 19h Plaça del Parterre

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s